domingo, 7 de junio de 2009

7.- La Sandreta


No sap on ha posat les píndoles. El Joan pensa que potser estaran a la tauleta de nit. Mira i remira i allà no hi són. Aparta factures, documents...i el passaport. No sabia que el guardava aquí. Quin descontrol de papers. Algun dia haurà de posar ordre en aquest calaix.
Distret contempla la foto, es fixa en l’any.És un passaport vell. De quan encara li feia il.lusió que li posessin els segells de la duana. Veu el de l’entrada a Turquia i gairebé sense voler se’n recorda de la Míriam...una guia preciosa. Estava tan avorrida! Em va triar a mi que era l’únic home que anava sol i la història va funcionar durant els dies del viatge. Després va resultar que tenia un xicot a Sevilla i que a més era molt gelós... Li vaig dir que no s’amoïnés.
Roma...Hi vaig anar amb la Sara. Vam estar junts un parell d’anys...Com es va engrassir en aquell viatge...vinga pizzes, vinga gelats de pistatxo i de caminar, res, que fins i tot pel Vaticà hagués demanat un cotxet elèctric d’aquells que utilitzen els invàlids. La Sara se’n va anar amb l’amo d’un restaurant sense acomiadar-se com aquell que diu.
Nova York...aquí sí que m’ho vaig passar bé. Amb la Judit. Encara que ella parlava més amb qualsevol company de viatge que amb mi. Precisament al cap d’un temps es va casar amb un que havíem conegut allà. Quina casualitat!
A Berlín vaig estar amb la Brigite... A Tuníssia amb...
Quants llocs! Quantes ciutats! M’hagués agradat visitar Buenos Aires. Però, vés a saber, potser aquest any hi podré anar. Ara vindrà la Sandreta i segur que m’hi acompanya. Em penso que li agrado, sempre està molt simpàtica. Ve cada dia. I se la veu amb molt interès per mi. Rinnnnng! Qué bé, ja ha arribat!
El Joan es dóna empenta com pot amb la seua cadira de rodes i se’n va a obrir la porta no sense deixar abans el passaport.
Hola, senyor Joan, com ha passat la tarda? Li diu la Sandra, l’assistenta social, mentre amb un mocador li eixuga la baveta que li cau dels llavis i ell la mira amb ulls tendres i expectants.
*
autora: kweilan, del blog Llibres llegits i per llegir
*

25 comentarios:

Sergi dijo...

Ostres Kweilan, quina esgarrifança, com m'ha canviat la cara al final... un gran escrit, però ara no sé què pensar... només històries en el seu cap? Potser uns records que ja no es podran fer realitat mai més? En tot cas, bona història i fantàsticament escrita!

Sergi dijo...

Ei, que ja portem una setmana, set relats! A continuar, que anem per bon camí, només en queden 358!

Assumpta dijo...

Oh, Kweilan!! M'he quedat sense paraules... el final m'ha donat com tristor i és que està tan ben escrit que es veu tan real!!
Pobre Joan! Tota la vida esperant l'amor.
Et felicito, de veritat!! Tristíssim però molt bo :-))


XeXu Et felicito per aquest comentari!! "portem una setmana", "anem per bon camí" :-) Així, en plural!! I és que tots hem fet nostre aquesta gran idea de la Bajoqui!! Cada dia a llegir un conte nou!! :-)))

bajoqueta dijo...

kweilan,molt ben escrit, segur que li agradarà molt a la gent.

xexu, anem anem, estic saturada de lo bé que està responent la gent, m'espera una gran feina si realment la gent participa i arribem als 365. Seria genial!

Assumpta,marxo un dia i m'han canviat lo nom jajaja.

Xexu i Assumpta,ahir vaig estar pel vostre poble. Vaig acabar agotada agotada, d'on treieu tanta gent?? Jo crec que eren extres per donar ambientillo jajaja. Hasta bajoqueto que era un pixapins reconeguts de primera fila, va arribar a casa i va dir: "estic agotat! tardarem uns quants dies a tornar-hi".

Assumpta dijo...

Pobre Bajoqueto!! Li has fet un rentat de cerveeeeeeeeell!!!! jajajaja

bajoqueta dijo...

No Assumpta, ell solet s'ha adaptat millor que jo a Tarragona :) A més que és un xoque venir de la tranquil·litat d'aquí i arribar a Passeig de Gràcia i trobar-te amb mitja humanitat jajaja

Josep M. dijo...

Molt i molt bon relat, molt ben conduït i amb un final inesperat.
El sentiment, la frustració i la trompada amb la realitat apareixen de cop. L'enhorabona !

Garbí24 dijo...

Queda demostrat que el gran suc de la vida , queda en els records . Trist final que s'oblida facilment si sabem veure com ha aprofitat la vida , i el més important es que inclús en el seu estat , pensa amb la Sandreta ....i només ell sap el que pensa .
UN 10

Arcangelo dijo...

Un gran gir final! De vegades penso que aquesta és la clau de la narrativa curta, guardar-se un as a la màniga...

Patrícia Montañés dijo...

uff què bo! No m'esperava gens aquest final... M'ha agradat molt. Felicitats Kweilan! I felicitats a bajoqueta, la gent s'hi està implicant força!

myself dijo...

Molt bo el relat kweilan! M'he quedat sense paraules amb aquest final.

dolors dijo...

Hola, Felicitats, m´ha agradat molt el relat , i el final ...
Sorpren i et deixa pensant, amb un puntet d´alegria i de tristor al temps.

Dolors

Angle dijo...

Ostres, per un moment he pensat que el relat parlava de mi, i no sé si és més trist el meu cas, ja que elles no eren assistents socials ni jo discapacitat :)
Sort que ara ja he repetit uns quans cops amb la mateixa.
Molt bon relat, enhorabona

Joana dijo...

Un conte fantàstic, ben trenat i podria ser real :)
Felicitats per aquesta iniciativa. Miraré d'enviar-ne un! :)

kweilan dijo...

Moltes gràcies a tots i a totes. estic contenta de què us hagi agradat. També ho estic per la inciativa de la Bajoqueta que va tenir molt bona idea. Cada dia llegeixo el conte i l'espero amb interès. Com diu el XeXu, ja portem una setmana!!! Una abraçada!

Menxa dijo...

Molt bo aquest final inesperat! Aquest tipus de contes són els que sempre recordes!! :)

Jordi dijo...

Kweilan, m'ha agradat molt! Genial! Pobre Joan, però! De totes maneres les seves limitacions no el priven de fer el que li agrada, i això és molt important.

Estic amb el XeXu: una setmana i 7 relats!!

bajoqueta dijo...

kweilan,jo també estic molt contenta del gran interés que ha posat la gent per participar. Ja hi ha repetidors i tot :)

Mortadel.la dijo...

A mi aquesta m'ha agradat especialment...Felicitats!

Ma-Poc dijo...

Em trec el barret, és boníssim!

Mireia dijo...

Una gran història Kweilan, el gir inesperat del final és genial!

kweilan dijo...

Gràcies!!! Una abraçada!

Mps Landino dijo...

M'ha agradat molt "La Sandreta". Molt ben escrit. Felicitats!

defeltre dijo...

És un conte que et deixa amb la boca oberta. Molt bo, m'ha agradat!

Anónimo dijo...

Una altra prova que els viatges més intensos són els que fa la imaginació.

Bon relat

Luguca.